Malgrat que l’arbre del nadal és una tradició Nòrdica i no Mediterrània,

Malgrat que els avets no són autòctons del nostre clima,

Que en aquest espai fem boicot a tots aquells plàstics innecessaris,

I molts altres “malgrat”…

A casa, el Niu m’ha demanat ben il·lusionat un “Nananal”. Sap dir “Arbre” i sap dir “de Nadal”, però per algun motiu i potser per culpa de la meva poca vocalització ha decidit que aquesta tradició es diu així i no d’altra manera.

Jo, he decidit que això dels orígens de les tradicions, sobretot d’aquelles que es poden integrar de forma sostenible i des de la pura il·lusió, ja li ho explicaré quan hi hagi alguna possibilitat de que li interessi.

Així, la mami se n’ha anat amb una serra a fer una mica de gestió forestal de Pinus halepensis, la varietat que aquí més abunda (i amb diferència!). A més, en zones anteriorment cremades, creixen tant junts que requereixen d’acció externa per a tornar a un estat salubre una mica més aviat.

D’un pi petit que sortia enganxat al seu germà, n’hem fet un Nananal, que hem decorat amb pinyes pintades, fruits d’hivern diversos i altres activitats de “Land art” vora l’estufa.

I m’he quedat mirant aquest pobre arbret desmanegat que hem lligat com hem pogut als mobles de l’entrada.

I m’he quedat mirant la meva pena cap a aquest arbret.

I m’he quedat mirant-me a mi, tant equivocada: ja podem catalogar-lo de precari, al pinus alepensis, si ho volem. Que ell sap prou bé que no ho és ni de bon tros.

En una oda a aquest arbre, que si bé seguiré gestionant i mirant de diversificar les espècies d’arbres dels meus boscos, és un pou de riquesa oblidada i desprestigiada, avui us comparteixo NOMÉS tot allò que ens ofereixen les seves fulles:

PROPIETATS I USOS DE LES FULLES DE PI

Com gairebé qualsevol element silvestre (comestible!) que us pugueu dur a la boca i tingui un regust àcid, les fulles de pi són molt riques en Vitamina C: unes 3,5 vegades més que les taronges, depenent de la varietat i l’edat de les fulles (en aquest cas, parlem de les de 2 anys). Sabem que la vitamina C és un excel·lent aliat del nostre sistema immunitari, i per això aquestes fulles són ideals per al temps dels refredats.

La concentració de Vitamina C és més rica a l’hivern (natura sàvia), així que aquesta serà també una petita variable.

Les fulles també són riques en antioxidants i estan associades a elevar el nostre estat d’ànim (cosa que a l’hivern pot ser-nos especialment útil). Aquests antioxidants són útils per a contrarrestar l’estrès oxidatiu que dona durant l’exercici, així que la seva infusió pot ser ideal per a després de l’entrenament.

Totes les varietats de pi que creixen a la nostra zona són comestibles i segures, encara que la seva concentració de nutrients i el seu gust variarà d’una espècia a l’altra (i també segons altres factors).

Cal recordar que la vitamina C és soluble a l’aigua (és a dir, que es dissol en aquesta) i sensible a la temperatura. Per això, és recomanable fer-ne infusions en fred durant força estona o bé amb aigua tèbia durant un temps més reduït.