Sempre que inicio una experiència silvestre començo parlant dels 3 motius que en aquell moment em ressonen més per a seguir amb aquesta passió silvestre. En dic 3, perquè no puc ocupar tota la sessió amb això. Però els motius serien infinits (i canviants per a cadascú). Avui, en aquest petit article, us en deixo 4:

4 RAONS PER A CONSUMIR PLANTES SILVESTRES

1. IMPACTE AMBIENTAL

La meva passió per les plantes silvestres i la meva tasca de sensibilització ambiental estan entrellaçades per molts eixos.

Per parlar d’algunes de les maneres en que el consum de plantes silvestres (en aquest cas, parlaré del consum d’aquestes des dels entorns rurals o amb accés a terra) està estretament lligat a un consum més sostenible, podem mencionar l’estalvi en combustibles fòssils que suposa l’eliminació del transport, l’embalatge i la conservació de les verdures que ingerim, quan aquestes són collides dels nostres marges i cuinades en el mateix sopar (per a dir alguna cosa).

Aquest és també el cas d’allò que produïm a l’hort, i jo sempre reivindico un consum simultani de vegetals de l’hort (especialment d’aquells més rics en carbohidrats i difícils de trobar en els nostres boscos empobrits) i plantes silvestres (especialment d’aquelles de fulla verda en què busquem una major concentració de…el que veurem en els següents punts). Tot i així, un plus de les plantes silvestres comestibles és que la natura ens fa tota la feina! Si no tens temps de cuidar un hort però tens ganes de practicar una mica més la sobirania alimentària, pots dedicar-te a aprendre a reconèixer i a utilitzar algunes espècies silvestres que puguin sortir al jardí, camí, prat o bosc a la vora o hort del veí (amb el seu permís per a ajudar-lo a desherbar, és clar! I de passada enforteixes els teus llaços socials en contraposició amb l’efecte supermercat).

Experiència Silvestre d’Estiu amb @arrelsvoladores. Foto de @carlainafahle

2.  DENSITAT NUTRICIONAL

Una de les característiques diferencials entre les plantes salvatges comestibles i les cultivades és la densitat de nutrients que tenen les primeres respecte les segones; tendeixen a contenir més concentració nutrients beneficiosos, com vitamines i minerals, en proporció al seu pes, que el menjar cultivat (Milburn, 2004). Això s’atribueix a diverses causes. La primera és que les verdures cultivades han estat seleccionades de generació en generació per la seva mida, gust, color, textura i consistència (entre d’altres) molt per sobre del seu valor nutricional. Tot menjar cultivat té el seu origen en una planta salvatge, i al llarg de la historia de l’agricultura els humans hem preservat llavors i hibridat plantes per seleccionar genèticament les varietats que son més grans (o més “x”) i més fàcils de cultivar. Aquesta mena de plantes són més pràctiques de cultivar en el format ultra-mecanitzat i de monocultiu (i també més fàcils de vendre en un mercat cada vegada més homogeni i de pal·ladar generalment menys disposat a consumir textures i sabors diferents), però tendeixen a contenir menys nutrients que els seus equivalents salvatges.

Alguns dels nutrients que es troben més sovint en plantes silvestres inclouen minerals com el calci, magnesi, zinc, potassi, ferro, i també les vitamines A, B i C.

Fulles de figuera de moro amb ketchup de figa de moro (recepta aquí)

3. MODERNITZACIÓ I SALUT

Amb els avenços tecnològics en l’agricultura, els humans vam començar, tal i com en vist en el darrer punt, a centrar-nos en uns cultius específics per sobre de la varietat de menjar disponible a la natura, fet que va comportar una reducció significativa en la diversitat alimentària de les nostres dietes.

Els aliments derivats de sistemes convencionals d’agricultura tendeixen a ser cultivats en monocultius i a ser estretament dependents de fertilitzants químics (que degraden el sòl i els seus ecosistemes).

En canvi, el menjar silvestre tendeix a créixer en comunitats biodiverses, podent extreure nutrients de sòls amb condicions més riques i retroalimentant-ne la biodiversitat (The Wild Wisdom of Weeds, Blair, 2014).

Moltes malalties cròniques i degeneratives, incloent-hi les cardiovascuars, l’hipertensió, la diabetes tipus 2, i les autoimmunològiques, s’han convertit en causes comunes de mortalitat en aquest món industrialitzat, però són poc comunes en cultures que encara viuen de la caça, la recol·lecció i el cultiu propi (Carrera-Bastos et al., 2011). Això ha portat a que investigadors relacionin una desconnexió entre la nostra fisiologia antiga i la dieta i l’estil de vida occidentals com a una possible causa de la prevalença d’aquestes “malalties de civilització” (Carrera-Bastos et al., 2011, Abstract).

Stellaria Media o Picagallina, rica en calci, ferro, zinc i magnesi, entre d’altres.

4. METABÒLITS SECUNDARIS

Les plantes silvestres també tendeixen a tenir més metabòlits secundaris, que són components dins de les plantes que els ofereixen protecció de diferents patògens i animals herbívors i recolzen algunes funcions ecològiques (com atraure polinitzadors). Els metabòlits secundaris inclouen components com terpens i flavonoids, que tenen efectes beneficiosos quan són consumits per humans. Un estudi va trobar que les maduixes silvestres (Fragaria vesca) contenen una quantitat significativament major de flavonoids i àcids fenòlics que les maduixes cultivades, que sovint són cultivades encarades a la mida i a durar més sense florir-se, així com a madurar més tard, per tal de respondre a les demandes del mercat (Najda et al., 2014). Nivells elevats de flavonoids com l’antocianina impliquen que les maduixes silvestres tenen més propietats antioxidants que les varietats cultivades.

Maduixes silvestres

Existeixen moltes altres raons per a decidir consumir plantes silvestres comestibles, aquí només us n’he compartit aquestes. Al meu curs en línia “Mala herba…ho seràs tu!” tens un vídeo sencer dedicat a les mil raons per les que aquestes petites salvatges em tenen tant enamorada (i també hi trobaràs classes sobre + de 15 plantes silvestres comestibles i medicinals que de ben segur que tens al teu voltant,  així com receptes per a fer-ne diverses delícies veganes).

I tu, què en treus, de les plantes silvestres i la seva coneixença i/o recolecció?