Pinus Halepensis, encomanant-nos la resiliència

En una de les darreres entrades us vaig parlar ja del meu amor retrobat pel Pinus halepensis o Pi blanc, aquesta espècie que sovint només associem a incendis, processionàries o paisatges de monotonisme creixent.

I és que essent responsables directes d’aquestes 3 coses, valdria la pena si més no abraçar amb humilitat la realitat dels nostres boscos…per a després veure, sempre des de l’amor al que la natura segueix fent rebrotar, quines mirades i accions poden promoure un equilibri més interessant (per a nosaltres, que, al capdavall, som els que ens veiem més directament amenaçats per les conseqüències dels nostres actes).

Com moltes ja sabreu, la meva tasca en l’educació ambiental parteix sempre de l’estima i la resiliència des del que hi ha, de la re-connexió amb els sentits, la intuïció i el gaudi de la mà de la natura més salvatge… per a poder integrar la crítica, la consciència i l’acció pel canvi sense col·lapsar mental i emocionalment, ans al contrari: flexibilitzant-nos, enxarxant-nos i respirant com ho fa la natura més pura.

Després d’haver-vos parlat dels múltiples usos culinaris i propietats de les fulles de pi, i compartir-vos una recepta de galetes veganes amb fulles de pi, us comparteixo altres usos molt interessants (i per a res exhaustius) d’aquesta meravellosa espècie que és abundància on sovint tant sols veiem decadència.

Pol·len de pi 

Si alguna cosa hem après de les plantes silvestres (n’hem après més d’una) és que allà on hi ha molèstia i  resistència, hi ha sovint una oportunitat. Aquesta pols groga que tot ho “embruta” no n’és pas una excepció.

Encara que no és fàcil accedir al pol·len dels pins més grans, aquests boscos immadurs i polvorí de desastres poden oferir-nos pol·len (i fulles, i pinyes verdes…) a l’abast de la mà. En cas de fer gestió forestal, també us podeu trobar amb l’haver de talar algun pi més gran durant la seva època de floració, de manera que podreu recollir-ne fàcilment la seva abundància, entre d’altres molts elements, en pol·len.

Aquest es pot utilitzar com a substitutiu de la farina en moltes receptes, sense superar ¼ de la proporció total de farina (és a dir, combinat amb ¾ parts de farina “normal”).

Escorça de pi

Tant la recol·lecció de l’escorça, el càmbium com la resina fereixen els nostres arbres i, per tant, només recomano el seu ús en arbres que hagin estat recentment tombats o en context de gestió forestal (activitat perfectament compatible).

Les ferides ocasionades als arbres per la recol·lecció de la seva escorça quedaran allà per sempre (de fet, es coneix la tradició de l’ús de l’escorça de pi des de fa més de 700 anys gràcies a les ferides encara presents en pins centenaris d’Escandinàvia) i, si ens excedim, els poden causar la mort.

Encara que els usos culinaris de moltes coníferes són molt més coneguts en els països nòrdics, les nostres espècies locals (i l’abundància creixent d’aquestes) ens ofereixen una gran riquesa medicinal i, com a mínim, una curiositat culinària.

La part interna de l’escorça (el càmbium) és molt ric en Vitamina C, i la seva “farina” conté aproximadament un 25% de les calories de la farina de blat (cosa que no està gens malament tenint en compte la seva abundància i que és una part que en molts dels processos de curació de la fusta es retira per a fer-la menys atractiva als insectes que s’alimenten dels seus sucres).  El càmbium també es pot prendre fresc (jo ho faig quan hem de treballar en la gestió forestal, a mode de “xiclet” amb un toc dolç, àcid i resinós que em connecta amb l’energia d’un follet). Podeu posar-vos creatives i afegir-lo a un pesto silvestre, macerar-lo en oli i espècies o cuinar-lo a mode de xip. També s’ha utilitzat per a fer massa mare, aportant els seus sucres naturalment presents, combinat amb aigua i una mica de farina.

La part externa de l’escorça no és rica en calories però també s’utilitzava tradicionalment per a ajudar a conservar els diferents elaborats i com a font de tanins (de fet, la pols d’aquesta escorça es comercialitza actualment en forma de suplement nutricional com a tònic cardiovascular i circulatori).

Podeu trobar moltes receptes (sobretot dels països nòrdics) que utilitzen farines de càmbium i/o escorça de pi combinades (i en alguns casos 100% de pi) per a fer pa, galetes i altres delícies forestals.

Si teniu ganes de descobrir més coses sobre els usos del pi (la seva resina, flors, pinyes immadures i madures…) podeu descobrir-ne el monogràfic inclòs en el meu curs sobre sobirania farmacològica (en gran part, silvestre) “La farmaciola de la meva vida” o descobrir-ho amb els 5 sentits durant una de les experiències silvestres mensuals que ofereixo (consulta-ho aquí o al meu instagram).