Per què no vull agafar avions?

Per raons laborals/d’activisme que us he explicat per històries, aniré a Palerm a una convenció per a un projecte relacionat amb llavors i resistències (algunes de les meves coses preferides) sobre la qual us n’explicaré més un cop conclosa.
Fa ja 8 anys, vaig decidir intentar no agafar més avions, ja que com més m’informava i implicava en les causes de la crisi socioambiental i en la necessitat d’un Decreixement radical per a fer-hi front, així com prenia consciència de que el Decreixement havia d’aplicar-se principalment als països del Nord Global i a les seves costums, sistemes d’oci i “comforts” que depenien necessàriament de la privació de drets i l’opressió d’altres comunitats i sistemes…més basarda em feia la idea d’encarnar opressions en forma d’avió per “obrir la meva ment”, “créixer personalment”, “descobrir noves cultures” i tants altres conceptes que em segueixen ressonant a dia d’avui…però que prenen formats i matisos ben diferents. Aquest post no pretén culpabilitzar a ningú en concret sinó compartir-vos la meva visió, i per això us faré un Spoiler: aquesta història acaba prenent un vol.

Totes sabem que els avions emeten grans quantitats de CO2 en la seva fabricació i durant tota la seva vida útil. El que sovint desconeixem és com de desorbitada és aquesta xifra en comparació amb altres mitjans de transport. A més, les emissions d’altres gasos, com ara l’òxid de nitrogen, tenen un impacte molt superior en el cas d’avions. Ja que els N2O en avions s’emeten a molta alçada, persisteixen per més temps i tenen més potencial d’escalfament. Rarament trobem comptabilitzades les emissions d’altres gasos fora del CO2 en taules/calculadores comparatives.
Però tornant al CO2 i com a dada-exemple, un vol en classe econòmica de Londres a NY emet unes 0,67 tones de CO2 per passatger (ICAO). Aquesta xifra equival a un 11% de les emissions mitjanes anuals d’un resident al Regne Unit, o (i aquí la importànica d’aplicar-nos el Decreixement on toca: el Nord Global) al 100% d’un resident de Ghana.
L’aviació és responsable d’un 2% de les emissions de carboni mundials (IATA).

En aquest viatge en particular, els meus dilemes han anat de si fer-lo o no (avaluant el meu impacte de moure’m distàncies “grans” en relació amb el potencial benefici de la meva participació a l’esdeveniment, però evidentment també el meu benefici personal de tenir una experiència així d’il·lusionant després de tant de temps sense viatjar), fins a amb quin mitjà de transport anar-hi. Estant decidida a procurar evitar l’avió, m’he trobat amb que m’era molt difícil trobar opcions per terra (i mar, que és una illa) des del navegador, sense conèixer les companyies de transport principals de la zona. Així, després de trobar combinacions totalment inconexes que em deixaven dies en un poble aleatori, els meus amfitrions em van ajudar a la cerca i van trobar una combinació amb relativament poc temps entre parades i sense viatges eterns amb bus de dia (on, sense marejar-me, no puc fer res, ni tampoc dormir per motius circadians).
El viatge escollit va ser un bus nocturn de Barcelona-Gènova, una diada a Gènova fins la nit, i un ferry d’allà a Palerm durant 24 hores. El viatge inclourà turisme a Gènova, descans i àpat en una casa d’intercanvi allà, trobades internacionals al poble, nit en un camarot i feina i descans a alta mar (si més no, aquest és el pla).
Seran dos dies més d’anada que en avió, però a mi em compensa tant a nivell ètic/ambiental com a nivell social/personal/d’experiència.

I malgrat pugui estar d’acord en la base del que moltes persones volen dir quan diuen:
-Qui s’ha d’ocupar de reduir les seves emisions o canviar-ne les regulacions són els milionaris/les empreses/els polítics, no jo a través dels meus viatges!
Diré:
Hi estic (gairebé) d’acord.
I ALHORA:
Si cap d’aquestes persones, empreses o institucions s’ha preocupat per nosaltres o el medi NATURAL fins ara…
Què ens fa pensar que té algun sentit esperar que ho facin en algun moment?

Té molt sentit veure la seva responsabilitat i lluitar per a fer pressió per a que exerceixin els seus deures, però la culpabilització d’altres en termes abstractes i sense consolidar-se en cap tipus d’implicació, activisme o canvi d’hàbits l’únic que fa és acomodar-nos en una opressió cega.
L’acció individual pot no canviar el món, però jo no puc (ni vull) viatjar per plaer sabent que aquest no és un dret extrapolable a tots els habitants del planeta. Jo no puc viatjar per plaer si la meva manera de fer-ho contribueix a hipotecar el nostre futur (i el de tantes altres espècies) en el nostre planeta.

El plaer al que aspiro és aquell que s’experimenta amb tots els sentits, amb consciència plena, permeant en cada porus de la pell. El plaer profund no es desplega on hi ha autoengany i, no fa mal a ningú.

Per això, no trio viatjar/viure diferent només per respecte al planeta, ni per donar lliçons a ningú. Trio viure diferent per respecte a la meva experiència en el viure, per a aspirar a sentir-me agraida de tot el que tinc i que conreo sabent que no és a costa de privar-ne a les demés.

I ara, un acudit com la vida mateixa:

De tornada d’aquest viatge, la mateixa combinació de l’anada a la inversa no era possible, per poques hores els transbords no quadraven i m’hagués calgut passar 2 dies més a Gènova (i a l’organizació que m’acollia pagar més nits d’hotel). A més, els ja 2 dies de transport per 2 dies de feina s’haguessin convertit en 5, i tinc dos petitons esperant-me a casa (a mi, i als canoli).

Podria haver decidit cancel·lar (tard) la meva participació al projecte. També podria haver decidit anar i tornar directament en avió ja que no podria fer-ho “perfecte”.

Aquesta vegada, no he decidit ni una cosa ni l’altra. Abraçaré l’odissea escollida (i infinitament més divertida i social), així com la meitat d’emissions que generaré només en aquesta anada, i abraçaré també la contradicció d’un vol de tornada, no sense procurar que tot aquest procés mental i emocional reforci el meu compromís en tenir ganes de fer les coses millor, i compartir(ho)-me en el procés, com sempre.

Gràcies per llegir fins aquí (en la diapositiva següent us deixo els meus tiquets i les petjades de carboni corresponents).